Anna

...històries...

2012-02-03T15:22:00.000-08:00

són històries que,
cansats del dia a dia,
ens enlluernen i ens acompanyen.

no hi ha preocupacions
noves visions
breus i vives connexions
la dansa de l'amor

caminant pels pirineus
o a la cantonada amagada del bar
enmig d'aquella festa
trobarem el futur incert
les nostres relacions
es faran molt més sentides

tindrem paraules per res
i sentiments per a quasi tot

de l'olfacte ens surt el desig
del tacte nous clavells
compenetracions...

cada dia de la vida
m'invento mil històries
però aquestes les necessito
entren dins el tot
càlid i acollidor

trobo moltes maneres de jugar a aquest joc estrany
i any rere any
el cor se m'obre als que per la majoria
son estranys

històries entremeliades
per creuar el riu

notes de guitarra que desperten nous silencis
es crea la màgia
i els llargs esmorzars

ara me n'adono que podrien ser històries d'una cançó
lletres somiadores
a les qualts he tret la pols.

2012-01-03T19:20:00.000-08:00

Que cada moment sigui anècdota
Que el teu pinzell posi nous colors al fins ara
Que tinguis rialles i ganes eternes
Que trobis el que busques, i el que no busques
Que quan estiguis sol, et sentis el més acompanyat
Que cada fil t’entregui una visió del Tot
Que les llàgrimes salades desemboquin a un mar dolç
I que t’entreguis a l’instant, que va per davant!

pre(mai)parada

2011-04-30T08:49:00.000-07:00

Passen els anys
I l’únic que perdura és l’Amor
I amb ell, ganes de conèixer, d’experimentar, de SENTIR.
Sentiment que omple els pors de la meva pell, intrínsec fins quasi la mort, medul•la amunt i avall, es deixa entreveure amb forma de mirades, de jocs de llit, de ritmes, de converses, i d’abraçades. Si jugues al seu favor tot gira, i agafa un caire viu i intens, i encara més viu si cap.
Jo em sento preparada, per sentir, per trepitjar, per creuar i descreuar, per encendre i bufar, per girar ràpid i fer els petons més lents, per llençar globus sense aire, i per escriure sense consciència. Per ser Foc, i foc, gran, o petit. Per cridar, o xiuxiuejar durant hores. Per trobar ganes i paraules, i jugar a no saber-les trobar.
Per estimar, obrir i tancar els porus del cor, però sempre obrint-los més que tancar-los.
Ser per créixer, per creure, i estimar. Per donar i ser donada.
Jo em sento pre-parada, a punt per saltar, i mentre els núvols em mullen, tocar el terra. Em sento feta, acaronada pel sol i per les gotes d’aigua.
I en qualsevol moment el cor s’accelera, creuo una cantonada plena, o buido llàgrimes al mar.
Cos i ànima s’estimen i canten el mateix ritme, i el cor intueix i segueix guiant...

ella...

2011-04-30T08:44:00.000-07:00

Ella sentia batecs darrere cada mirada
Ella tenia ganes d’ella i dels altres
Ella tenia seguretat i ritmes de cor
Ella volia menjar-se la vida, i amb patates
Ella, a les nits, es buscava endins, i es retrobava amb la seva nena inspirada i relaxada
Ella tenia el poder de fer massatges dolços a cada pas
Ella era purament una nena
Una nena gran, apresa i re-apresa, però sempre ella.
Ella sabia que ella mateixa era el tresor més gran
Però el que ella no sabia encara, era que acabava de descobrir el secret,...
El secret de ser guiada pel Cor.
I com tambors suaus i transparents,
Sentia vibracions,
I respirava dins la seva ànima
Ben endins
Volent traslladar aquells instants presents i llunàtics
A tothom qui es creués
En el terreny de l’expansió de l’amor
No en sabia ni de fronteres ni de “nos”,
La seva ambició eren gotes de pluja,
Rodones i lleugeres lliscaven per la seva teulada
Per la seva ment
I pels seus somnis...

Dolços somnis farcits de xocolata.

crear per crear-te

2011-04-30T08:31:00.000-07:00

la vida…la vida és baixar les pujades,
ser petit i gran, però infant,
trobar matisos infinits,
crear per crear-te,
I viure, per reviure’t.

És jugar a inventar abraçades,
sentir batecs a cada nou ritme,
fer de la vida un propi conte,
i el millor de tot, creure-te’l

És veure peixos darrere cada mirada,
saber trobar els millors talons per anar descalç,
És tenir el sol als ulls,
veure miralls damunt les llàgrimes,
i tocar somriures a la distància

És sentir la pluja gota a gota
i sense vessar el got
És volar pel terra
i jugar a fer castells pel cel
Es endinsar-se al bosc
I trobar... màgia

Màgia, el pont entre el visible i l’invisible
Només cal una mica de sucre i un grapat més de xocolata
Per trobar-la i poder-la cercar en qualsevol cor humà.

los momentos Vivos

2010-05-01T15:50:00.001-07:00

Existen los momentos Vivos. Para mí, los momentos Vivos son aquellos en los que sientes que tienes que hacer algo, que no te puedes quedar quieto con ese sentimiento que llevas dentro. Buscas confesar un algo, llegar a algún lugar, y en este caso, escribir. Son momentos en los la cabeza agarra más velocidad que la propia realidad. Donde te viene a la mente el nombre de Un alguien, ese alguien especial. El de ahora, aquella persona que da chispa a tu vida, a la cual quieres decir algo, o, simplemente, y por qué no, besarla. Son momentos que te guías por impulsos, y tan sólo necesitas escuchar o hacer lo que piensas. Porque todos los momentos Vivos quieres que sean especiales. No hay más. Intuición mezclada con azúcar, y una dosis más de impulsos.
Y sin saber por qué, en un momento Vivo sientes que las casualidades no existen, te lo reafirmas y tan sólo tienes ganas de dejarte llevar, de jugar al juego de dejarte seducir por esa vida. Es tan sólo un juego de niños. Yo juego y la vida me da.
En un momento Vivo tan sólo existen en el mundo las personas Especiales.
Las personas especiales son aquellas que sientes que te comprenderán, para todo. Aquellas que hacen sentirte tan orgullosa de ser de donde eres, y de tener a quien tienes. Aquellas a quien tienes delante, y muy a menudo te hacen pensar “qué guay tenerte!”, y no puedes evitar pensarlo, y repensarlo.
En los momentos Vivos tienes tantas ganas y sientes que quieres sentir tanto, que siempre se queda corto. O, a veces, en cuatro rallas antes de ir a dormir.

En el mundo

2010-02-05T17:06:00.000-08:00

hay gente que cuenta historias, otros que las viven. Y otros, que viven para contarlas. Yo soy de las segundas. Y mi gran historia (por el momento!) ha sido Chile, sud América, sus asados, sus risas, sus sentires, sus músicas, sus galpones, y de nuevo, sus risas.

Desde que volví, hace 6 meses, que no puedo parar de vivir al límite, de buscar y buscar el límite. Una gran parte de mí quiere asimilar lo allá aprendido a mi aquí, a mi ahora, a mi casa.

Ahora ya hay dentro de mí notas que activan todos mis sentidos, acentos que me trasladan y hacen soñar, gentes que vienen de la mano conmigo en este viaje sin fin, y de nuevo, añoranza.

Y presente.

Añoranza.

Y presente.

Y vida.

Y detrás de la próxima esquina puede haber una persona para compartir, para sentir, para enamorar. Son caminos infinitos sin fin.

Y los escalofríos se han vuelto constantes,

los bailes, imprescindibles,

las artes, mayúsculas,

algunas aves temporales y otras para siempre, pero siempre aves,

el ver más allá de dos ojos, mi droga,

la naturaleza, mi aliada,

la locura sentida, mi guía,

y las casualidades, causalidades.

A seguir dándole gas,
Webeando ‘po
Dale que la vida son dos días,

VIVINT, i AGRAINT!

Valparaiso, Santiago de Chile

2008-07-21T20:35:00.000-07:00

En Valpu se mezclan los cerros con el mar y el azul del mar con el arco iris de los cerros. Es el paraíso del arte, el arte callejero. Allí donde en cada esquina sacas la foto de tu vida, donde color tras color te vas adentrando en calles pobres, pero todavía más ricas, donde se respira el arte, y las ganas. Donde te suben ascensores de colores a los cerros y te bajan los pies soprendidos por lo que ven. Donde el sol parece estar detrás de cada ventana y todos pueden ser artistas. Donde andas, miras y sonries...

Xile

2008-06-16T01:28:00.000-07:00

S’acosta el viatge, d’aquí un mes una part de mi es rebel·larà, una part de mi tindrà por, una altra part de mi es voldrà demostrar, i una altra part de mi tan sols tindrà ganes de deixar-se portar, i sorprendre’s. Segons d’on bufi el vent agafo més força o la trobo a faltar. El que tinc clar és que donaré i repartiré color vermell al meu entorn, a les persones que passaran a formar part de mi. Vaig a un país del que tan sols he arribat a aconseguir bones referències, i això també m’espanta. Des de petita que al mirar alguna pel·lícula o llegir una novel·la, penso que jo seria la clàssica protagonista que lluita, que no es rendeix, que la vida juga al seu favor i que és valenta i coratjosa. Potser són tan sols ganes de ser una petita gran heroïna, i d’arribar a volar alt, alt. Però el que sé és que aquestes mateixes ganes faran que visqui la meva pròpia pel·lícula, i amb intensitat, amb l’instant per davant. Perquè això ho he après amb els anys, ho he après gràcies als que sou amb mi. I sóc tan feliç de tenir a qui tinc al meu voltant! És el millor de l’amor, que és indefinit.

Us desitjo bon viatge, cap on sigui que vulgueu anar...
Aniré informant de la meva petita gran aventura! Atentos compatriotas.

Viure

2008-02-24T13:16:00.000-08:00

Estic orgullosa del que sento, del que visc, del que somio.

Estic vivint la vida que he volgut viure.

No sempre fàcil, però maca.

La vida és feliç.

Viure és un repte, i el triomf és tenir una vida que valgui la pena.

Disfruto dels cels oberts, i les estrelles m’acullen.

I ball, i somriure, i alegria, tres ingredients per a què la resta vingui donat.

Reconèixer com a regal allò que reconeixem com a inconvenient.

La vida enamora, i els que viuen, també.

L'enyorança

2008-01-10T10:39:00.000-08:00

Lligada als records, sentiments i éssers, normalment carregada de petits detalls que recorden a una gran persona, a aquell lloc on t’hi senties tan i tan bé sense saber per què, al seu somriure i les seves il·lusions, impossible d’imaginar d’una altra manera. Ja no hi són, però no deixen de ser. Sentiment poc parlat, poc compartit, fruit de molt i de res, però dels més profunds i duradors. Difícil construir-hi un pont, t’hi poses de cara i agafa un altre color, de gris a taronja, o verd, o blau, segons com tinguis els ulls, i el cor. De menys a més o de més a menys, tot s’hi val.

Tinc una tendència estranya a enyorar, a voler marxar d’on sóc, si estic aquí doncs anar allà i a l’inrevés. I els records i les vivències són el meu millor trampolí per superar els petits entrebancs del dia a dia... Avui tinc un dia estrany, voldria estar a mil llocs i alhora estar aquí. Bé, tan sols són somnis, després un tan sols ha de seguir el ritme que la vida et va marcant... Sí, avui és tan sols un dia estrany.

Pensament de partida

2007-12-09T15:06:00.000-08:00

I penso si sóc la única que ho pensa, que reacciona així, que ho sent, que m'hi fixo? Et gires i no veus ningú, i quan et reafirmes a tu mateix, te n'adones que al teu costat hi havia mil ritmes dels teus, al ritme del mateix batec. I ja no et molesta aprendre i endinsar-te en aquest ball, i no deixes enrere la por de no retornar. Perfilant esborralls, modelant utopies com a fets reals, rient de tot i fugint de res. Adoptant els silencis com a propis i buscant significats al que s'ho mereix, a la resta... pam i pipa! Que he descobert

que aquest ball s'ha convertit en la meva vida, i que l'essència de nena i les paraules d'adulta, porten a alguna banda.

motius

2007-11-16T05:19:00.000-08:00

hi ha una olor per cada moment
un moment pel que ens interessa
un interès per cada raó de ser
una existència per cada sentiment
un sentiment per cada sensació
una sensació per cada persona
una persona per mirar als ulls
uns ulls per endinsar-t'hi

bolívia

2007-11-11T15:46:00.000-08:00

Mans obertes per a rebre. Mans obertes per a donar. Mans que volen per ensenyar a volar. Mans que volen perquè han après a volar. Mans per agafar. Mans per compartir. Mans... Sentir la gelor d'una distància i l'escalf de l'apropament. Sentir que sents. Sentir que hi ets. Sentir que hi són. Sentir que hi som. Sentir la dansa dels sentits, el ball amb la vida, el deixar-te portar i entendre-ho tot.

Em va rebre una part d'Amèrica Llatina on les cases semblen penjar del cel, on el cel és blau i immens, on es riu i es canta fins i tot en l'adversitat, amb la senzillesa i la lliçó en una mirada o en una muntanya. On el millor equipatge són els sentiments i pensaments. Un país on unes sinceres paraules poden ajudar a alçar el vol, i el ritme és lent però intens.

I ara en mi hi ha una seguretat incerta de com serà el meu demà, barrejada amb mil dubtes de si podré arribar tan lluny si ara no tinc clar on anar. Tinc el color, em falta la forma. I segueixo sent feliç mentre sóc feliç amb el que sento, tinc, aspiro i sóc.

Segueixo pensant que les arrels ens les anem creant al llarg de les experiències, els anys, la procedència i la influència de la vida.