En Valpu se mezclan los cerros con el mar y el azul del mar con el arco iris de los cerros. Es el paraíso del arte, el arte callejero. Allí donde en cada esquina sacas la foto de tu vida, donde color tras color te vas adentrando en calles pobres, pero todavía más ricas, donde se respira el arte, y las ganas. Donde te suben ascensores de colores a los cerros y te bajan los pies soprendidos por lo que ven. Donde el sol parece estar detrás de cada ventana y todos pueden ser artistas. Donde andas, miras y sonries...
8 comentaris:
que bueeeeeeeena la descripcion de valpu!el mundo se divide entre los que aman valpu, y los que no quieren volver,los que se pierden entre sus calles y no les pasa el tiempo, y los que se fijan en sus caoticos cables de electricidad y su pobreza.
anna,tu eres de los mios!
bienvenida a chile
carlos
me encantaron las fotos y el email, y ahora entre aburrimiento y aburrimiento me he acordado de este blog y aqui estoy leyéndote
te envidio Anna, te envidio porque a parte de etsar ahi lo sabes disfrutar
Te echo de menos,
ro
eiiiiiiii Aneta,
Com tu dius, ja has començat la “teva petita gran aventura”, ja has arribat a aquest immens país que és Xile.
Una més de les que portes ja a la teva vida i que ara et donaran unes vivències que faran que augmenti la teva capacitat de viure la realitat d’aquest món divers i plural en que vivim i que tu vols veure, tocar i participar en el seu interior.
No ni ha cap dubte que viatjar i conèixer diferents cultures i formes de viure t’enriquiran més la teva persona i formaran part del bagatge que tindràs amb els anys per poder afrontar la vida que tens per endavant.
Encara que els que t’estimem estiguem lluny de Santiago, sí que recordem la teva forma de ser, l’ alegria, la comprensió i fins i tot el caràcter fort que tens com a noia “taure” que ets, i també que, fa pocs dies que has marxat, ja et trobem a faltar.
Un any, només un any, tens per gaudir d’aquestes experiències i d’acabar la carrera que vas començar a bcn.
Estic segur que tot anirà bé i al final tindrem una “publicista” que tornarà sabent ballar les Cuecas, menjant tortillas de rescoldo, Milkaos, los chapaleles i també choritos a la marinera per aperitiu.
I com diuen allà: Y cántese usted una cueca de esas pa' morir parao', que canten con las guitarras hasta los sauces llorones, que en Chile no llora nadie .....
La vida enamora, la vida és feliç.
Bé Anna maca, estarem en contacte i recorda que t’estimo moltísim !!
Un petó molt gran del teu pare.
Anini feliç, no saps com m'alegra llegir-te i encomanar-me de tu!!!
És genial poder veure fotografies de petits indrets segur que fantàstics, i t'animo a que continuis penjant allò que sentis (no tot, és clar)!!!!
Sóc molt feliç de sentir-te a prop, gairebé al costat podria dir, i de veure que el meu cap (i el cor) no volen creure's massa que ets tan lluny. Potser en aquest cas, anirà bé enganyar-se, o almenys, fer-ho veure...
Disfruta moltíssim, i viu i riu com segur que ja fas. I faràs!!!
T'estimo immensament.
Anna!!!
Por un momento creí que estaba entendiendo catalán y era español jaja
Fue increíble compartir Valpo contigo!!! Espero que estés disfrutando Santiaguito por todos los que no estamos allá!
Un abrazo con muuchho cariño!
Marlen
LLegir-te és despertar el cor i connectar amb l´alegria.
No persegueixes la felicitat, la crees.
Vius una festa a qualsevol lloc, perquè TU ETS LA FESTA.
FELICITATS perquè saps triar qui i què t´acompanya cada moment, i perquè ho veus tot com una oportunitat.
ETS MOLT ESTIMADA. Segueix aprofitant i gaudint la vida que t´estàs creant.
Mamita
eiiii!!!
Veig que ja has arribat, eh! unes fotos molt xules al igual que el text. A Maputo costa trobar tants colors, existien fa temps pero el temps se'ls va endur i trigaran a tornar.
Si no fos per les dones i les kapulanes que parten (unes teles que fan servir per tot) acabaria oblidant-me d'alguns colors!!!
Estic de vancances: Sudafrica es un altre mon, o potser pitjor, es aquest mon pero exagerat. Per sort no m'hi estic gaire, nomes lo just per fugir cap a Botswana i Zimbawe, ja t'explicare!!!
Disfruta!!!
Uau Anna!
Que ho veus tot això? és fantastic!
Fa poques hores que he aterrat de Cuba, en qualsevol moment et trucaré.
Ara t'envio un mail, que tinc una noticia important i et faré cinc cèntims de la meva Cuba, i les posem en comú.
P.D: aprofito per llençar una abraçada al Jordi i a l'Anna gran, que veig que t'enyoren amb molt de gust. de part de la Sílvia, un petó als dos!
fa sortir d'aquí somrient, és una virtut teva, ves què!
un peto enorme per tu, anna meva!
Publica un comentari a l'entrada