Xile

S’acosta el viatge, d’aquí un mes una part de mi es rebel·larà, una part de mi tindrà por, una altra part de mi es voldrà demostrar, i una altra part de mi tan sols tindrà ganes de deixar-se portar, i sorprendre’s. Segons d’on bufi el vent agafo més força o la trobo a faltar. El que tinc clar és que donaré i repartiré color vermell al meu entorn, a les persones que passaran a formar part de mi. Vaig a un país del que tan sols he arribat a aconseguir bones referències, i això també m’espanta. Des de petita que al mirar alguna pel·lícula o llegir una novel·la, penso que jo seria la clàssica protagonista que lluita, que no es rendeix, que la vida juga al seu favor i que és valenta i coratjosa. Potser són tan sols ganes de ser una petita gran heroïna, i d’arribar a volar alt, alt. Però el que sé és que aquestes mateixes ganes faran que visqui la meva pròpia pel·lícula, i amb intensitat, amb l’instant per davant. Perquè això ho he après amb els anys, ho he après gràcies als que sou amb mi. I sóc tan feliç de tenir a qui tinc al meu voltant! És el millor de l’amor, que és indefinit.

Us desitjo bon viatge, cap on sigui que vulgueu anar...
Aniré informant de la meva petita gran aventura! Atentos compatriotas.