Estic orgullosa del que sento, del que visc, del que somio.
Estic vivint la vida que he volgut viure.
No sempre fàcil, però maca.
La vida és feliç.
Viure és un repte, i el triomf és tenir una vida que valgui la pena.
Disfruto dels cels oberts, i les estrelles m’acullen.
I ball, i somriure, i alegria, tres ingredients per a què la resta vingui donat.
Reconèixer com a regal allò que reconeixem com a inconvenient.
La vida enamora, i els que viuen, també.
4 comentaris:
ei noia... quina sorpresa!!!
ara estic una mica enfeinat però ja et faré un cop d'ull, ok?
fins aviat!
ei! T'he estat tafanejant desde que et vaig escriure l'altre cop però veig que ultimament no estas amb moltes ganes d'escriure...
M'han agradat algunes de les teves fotos i l'optimisme amb el que escrius, segur que tens moltes més coses a dir en aquest blog noia, així que aprofita-ho que cada cop hi ha menys gent amb aquestes facultats!!
Per altre banda el nostre contacte comú (el meu avi) diu que marxes a Sud-America un temps, m'agradaria que m'expliquesis de que va tot això (si et sembla bé, clar).
Si vols, pots escriure al meu gmail, es el mateix nom que el blog (no em mola gaire escriura-ho directament perque després durant una temporada rebo un munt d'spam!)
Ja diràs!
Ball, somriure i alegria.
Que guai!
Són hores i hores les que han creat la nostra perfecta complicitat.
Ai ai ai... què farem amb tu taaaaan lluny?!!
T'escriurem els balls, els somriures i les alegries que vivim/viuré aquí.
I t'estimo amb més de tres anys d'antelació eh (perquè ho sàpigues). T'ho diu la borde, la directa, la sensible, la riallera blablabla...però sobretot la feliz de tenerte!!!!!!!!
segueixes sense escriure gaire...
ja et queda poc per marxar, no? menys d'un mes!!
jo aterro a bcn diumenge dia 15 i estic per allà fins el dia 2... després de 7 mesos per aquí es una sensació estranya!!
Publica un comentari a l'entrada