L'enyorança

Lligada als records, sentiments i éssers, normalment carregada de petits detalls que recorden a una gran persona, a aquell lloc on t’hi senties tan i tan bé sense saber per què, al seu somriure i les seves il·lusions, impossible d’imaginar d’una altra manera. Ja no hi són, però no deixen de ser. Sentiment poc parlat, poc compartit, fruit de molt i de res, però dels més profunds i duradors. Difícil construir-hi un pont, t’hi poses de cara i agafa un altre color, de gris a taronja, o verd, o blau, segons com tinguis els ulls, i el cor. De menys a més o de més a menys, tot s’hi val.

Tinc una tendència estranya a enyorar, a voler marxar d’on sóc, si estic aquí doncs anar allà i a l’inrevés. I els records i les vivències són el meu millor trampolí per superar els petits entrebancs del dia a dia... Avui tinc un dia estrany, voldria estar a mil llocs i alhora estar aquí. Bé, tan sols són somnis, després un tan sols ha de seguir el ritme que la vida et va marcant... Sí, avui és tan sols un dia estrany.