diumenge, 9 de desembre del 2007

Pensament de partida



I penso si sóc la única que ho pensa, que reacciona així, que ho sent, que m'hi fixo? Et gires i no veus ningú, i quan et reafirmes a tu mateix, te n'adones que al teu costat hi havia mil ritmes dels teus, al ritme del mateix batec. I ja no et molesta aprendre i endinsar-te en aquest ball, i no deixes enrere la por de no retornar. Perfilant esborralls, modelant utopies com a fets reals, rient de tot i fugint de res. Adoptant els silencis com a propis i buscant significats al que s'ho mereix, a la resta... pam i pipa! Que he descobert
que aquest ball s'ha convertit en la meva vida, i que l'essència de nena i les paraules d'adulta, porten a alguna banda.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'agrada veure essències imprescindibles al meu voltant.
I què coi, que ballin al ritme que a mi m'agrada, i que ballo jo també!

Tot i així, compartir vida a l'esttranger no s'assembla en res que compartir-la aquí, oi?

Mua, més que guapa!!