
I penso si sóc la única que ho pensa, que reacciona així, que ho sent, que m'hi fixo? Et gires i no veus ningú, i quan et reafirmes a tu mateix, te n'adones que al teu costat hi havia mil ritmes dels teus, al ritme del mateix batec. I ja no et molesta aprendre i endinsar-te en aquest ball, i no deixes enrere la por de no retornar. Perfilant esborralls, modelant utopies com a fets reals, rient de tot i fugint de res. Adoptant els silencis com a propis i buscant significats al que s'ho mereix, a la resta... pam i pipa! Que he descobert
1 comentari:
M'agrada veure essències imprescindibles al meu voltant.
I què coi, que ballin al ritme que a mi m'agrada, i que ballo jo també!
Tot i així, compartir vida a l'esttranger no s'assembla en res que compartir-la aquí, oi?
Mua, més que guapa!!
Publica un comentari a l'entrada